Fa pocs dies, Santi Santamaria em va donar un text a corregir. No parlava de cuina, sinó de l’amor; de l’amor que li transmetia el bosc que el seu pare li va regalar: un tros de terra on va plantar-hi uns arbres, deia en Santi, “que he vist créixer al llarg de la meva vida i que potser em sobreviuran. Aquest és un bosc d’amor entre generacions i enllà del temps, i d’amor és la seva aroma” . També fa pocs dies, Santi Santamaria va viure l’alegria de ser avi, de poder veure el seu nét, el fill del seu fill, tocar-lo, acaronar-lo i jugar-hi. I després va volar cap a Singapur, a reunir-se amb la seva filla, a parlar de formació i educació en cuina i hostaleria amb les autoritats locals. Educar, transmetre coneixements, formar les noves generacions: aquesta és l’altra llavor que va sembrar Santi Santamaria.
Santi Santamaria ha estat cuiner, marit, pare, avi, amic i mestre. I treballar amb ell i per a ell ha estat més que un plaer o un honor: una autèntica lliçó. De les que no s’obliden.
Fins sempre, mestre.
R.I.P.
Foi uma honra estar presente no Festival das Artes 2010 na Quinta das Lágrimas e usufruir do magnífico menu elaborado pelo chefe Santi Santamaria!
Sem comentários:
Enviar um comentário